Ana Mutran Santader. Dissenyadora a l'ICAB
Jo ja anava en bici per la ciutat però treballava molt a dalt (al Tibidabo) i no m'animava a pujar cada dia pel matí. Quan vaig canviar de feina, encara que ho tenia lluny, era tot plà i vaig començar a anar amb la bici.
Hem aconseguit que al parking de l'edifici posessin un parking de bicis, va ser molt bo perquè a partir d'aixó més gent es va animar a venir amb la bici. Però fa més d'un any que fan obres a l'edifici i el primer a patir va ser en nostre espai per les bicis. A les hores jo vaig començar a aparcar al carrer per seguretat i comoditat.
Es el meu transport. Arribo més rapid, no pago res i faig del camí una estona agradable i no m'agobio al autobus ple , el tráfic, etc.
Em fa sentir viva, l'aire fesc al matí em dona alegria i llibertat. (després estic moltes hores davant del ordinador... el moment d'agafar la bici un altre cop és un alleugeriment).
Jo no suo, s'ha de saber vestir per la bici i anar traquilament. Si es pujada s'ha de anar a poc a poc i sense pressa. La forma s'agafa amb els dies, al final t'acostumes i fins i tot la pujada més terrible no et sembla res.
